BARROC
PACHELBEL - Canon en re major (1680).
VIVALDI - Les quatre estacions (1723) - La primavera.
BACH - Concert per dos violins, BWV 1043 (1723) - 1er moviment
CLASSICISME
BEETHOVEN - 9º Simfonia (1824)
BEETHOVEN - Sonata per a piano nº14, op.27, nº2 "Clar de lluna" (1801)
MOZART - La flauta mágica (1791) - Queen of the Night's Aria
MOZART - Réquiem, K 626 (1791) - Dies Irae
ROMANTICISME/MÚSICA NACIONALISTA
TCHAIKOVSKY - El llac dels cignes (1876) - Dansa dels petits cignes
GRIEG - Peer Gynt (1875) - Dansa Anitras
VERDI - Nabucco (1842) - Va, pensiero
WAGNER - Tristan i Isolda (1859) - Obertura
ELGAR - Concert per violoncel, opus 85 (1919)
NEOCLASSICISME
ORFF - Carmina Burana (1973) - Oh Fortuna
VAUGHAN WILLIAMS - English Folk Song Suite (1923)
CONTEMORANI
SHORE - El senyor dels anells (2001)
*http://www.epdlp.com/topclasica.php
dimarts, 15 de desembre del 2009
dilluns, 14 de desembre del 2009
Oh fortuna - Carmina Burana
Lletra llatina del fragment Oh fortuna traduida al castellà:
Oh Fortuna,
como la luna
variable de estado,
siempre creciendo
o decreciendo;
oh vida detestable,
ahora la oprime
después la cuida
con un juego, a la fuerza de la mente
a la pobreza
al poder
disuelve como a un hielo
Suerte, inmensa
y vacía
eres tu, rueda inestable
manteniéndote mala
la salud es vana
siempre se puede perder;
cubierta de sombras
y de velos
también a mi me brillas;
ahora en el juego,
la espalda desnuda
llevo, por tu villanía.
La suerte de la salud
y de la virtud
me es ahora contraria;
está conduciendo
y lastrando
siempre compulsiva.
En esta hora,
sin tardanza,
amarrense las cintas con el corazón,
porque por la fortuna
derriba al fuerte,
lloren todos conmigo.
Oh Fortuna,
como la luna
variable de estado,
siempre creciendo
o decreciendo;
oh vida detestable,
ahora la oprime
después la cuida
con un juego, a la fuerza de la mente
a la pobreza
al poder
disuelve como a un hielo
Suerte, inmensa
y vacía
eres tu, rueda inestable
manteniéndote mala
la salud es vana
siempre se puede perder;
cubierta de sombras
y de velos
también a mi me brillas;
ahora en el juego,
la espalda desnuda
llevo, por tu villanía.
La suerte de la salud
y de la virtud
me es ahora contraria;
está conduciendo
y lastrando
siempre compulsiva.
En esta hora,
sin tardanza,
amarrense las cintas con el corazón,
porque por la fortuna
derriba al fuerte,
lloren todos conmigo.
dimarts, 8 de desembre del 2009
Com descarregar música gratis?
http://www.spotify.com/es/
Aquesta pàgina web serveix per a descarregar tot tipus de música, independenment de l'estil, l'epoca, l'idioma... És gratis i molt pràctic. Només t'has de fer usuari, i ja et pots descarregar tot el que vulguis.
Aquesta pàgina web serveix per a descarregar tot tipus de música, independenment de l'estil, l'epoca, l'idioma... És gratis i molt pràctic. Només t'has de fer usuari, i ja et pots descarregar tot el que vulguis.
dimecres, 25 de novembre del 2009
CONCERT de SANTA CECILIA
La setmana passada, el divendres 20 de novembre vam celebrar Santa Cecilia a l'escola. Els de primaria van fer un concert, i els de 4t d'ESO de música també hi vam col·laborara. Vam tocar dues cançons: Samy Dead Oh i Bon Dia Paechebel. La del Bon Dia la vam tocar conjuntament amb els alumnes de 6è, que van cantar el Bon dia dels Pets, mentre nosaltres els feiem l'acompanyament.
Aqui podeu escoltar una mostra del que vam tocar, sona prou bé no? :)
Aqui podeu escoltar una mostra del que vam tocar, sona prou bé no? :)
dimecres, 4 de novembre del 2009
EDVARD GRIEG
BIOGRAFIA
Edvard Grieg (15 de juny de 1846 - 4 de setembre de 1907)era un compositor i pianista noruec. És conegut principalment per la composició de l'obra Peer Gynt del dramaturg Henrik Ibsen.
Grieg es considera un compositor nacionalista, ja que es va inspirar en el folklore de la seva terra.
La seva mare, Gesine, era professora de piano, cosa que va fer que el noi creixés en un ambient molt musical. Als 15 anys, els seus pares van descobrir el seu gran talent musical i el van ingressar en el conservatori, destacant especialment en el piano.
Edvard Grieg (15 de juny de 1846 - 4 de setembre de 1907)era un compositor i pianista noruec. És conegut principalment per la composició de l'obra Peer Gynt del dramaturg Henrik Ibsen.
Grieg es considera un compositor nacionalista, ja que es va inspirar en el folklore de la seva terra.
La seva mare, Gesine, era professora de piano, cosa que va fer que el noi creixés en un ambient molt musical. Als 15 anys, els seus pares van descobrir el seu gran talent musical i el van ingressar en el conservatori, destacant especialment en el piano.
Grieg va ser director musical de l’Orquestra Filharmònica de Bergen Durant dos anys.
Obra escollida: PEER GYNT
E. Grieg va crear música d'escena per a l'obra teatral Peer Gynt del dramaturg noruec "Henrik Ibsen". Dels 22 números, Edvard Grieg en va seleccionar vuit, va arranjar-los i reorquestrar-los en dues suites per a orquestra simfònica.
- El segrest de la núvia. El lament d'Ingrid (Bruderovet. Ingrids klage). Dos tempos diferenciats: un Allegro furioso-Andante doloroso, d’arrencada, un petit tema impetuós (Peer refusa amb violència a Íngrid desprès de seduir-la el dia de la seva boda amb un altra), i el lament pròpiament dit, un andante en sol menor, que expressa la melangia i el dolor mitjançant una fonda melodia de bellesa semblant a la de La mort d'Ase. aquest tema té una culminació en clímax. Retorna l'Allegro furiosos, recolzat per la percussió, condueix a un decrescendo final. Alternant el compàs 2/4 (negra=160) i el compàs 3/4 (negra=60)
- El matí: és una descripció meravellosa del matí. consisteix en un dialeg entre flauta I oboè. Un mateix tema es va repetint constantment en continues variacions d’harmonia I instrumentació.
DUES VERSIONS DEL MATÍ
PETIT FRAGMENT MELÒDIC DE LA MÚSICA ANTERIOR:
dimecres, 23 de setembre del 2009
Principals compositors d'òpera
Itàlia. Gioacchino Rossini, Vicenzo Belllini, Gaetano Donzetti i Giuseppe Verdi.
Alemanya. Richard Wagner.
França. Georges Bizet
Gioacchino Rossini
Importantíssim compositor italià (va néixer el 29-2-1972 i va morir el 13-11-1868) que va ser conegut especialment per les seves òperes, sobretot per les bufes però amb numeroses i determinants aportacions al primer nivell del món de la òpera seria. Tot això el va fer assumir la fama, sobretot per l'òpera italiana en l'estética de principis del segle XIX, gènera que destaca la bellesa de línia melòdica vocal sense oblidar-se dels altres aspectes músicals.
Gioacchino Rossini - Largo al factotum (Hermann Prey)
Verdi - Nabucco - Chorus of Hebrew Slaves
Richard Wagner
Richard Wagner va ser un compositor d'òpera, director i teorista musical alemany. Creador del drama musical i renovador del gènere operístic, Wagner va ampliar l'horitzó del teatre líric en establir les bases d'una òpera alemanya, en la qual l'acció dramàtica preval sobre el virtuosisme vocal.
Richard Wagner Der Fliegende Hollander Summ und brumm
Georges Bizet
Georges Bizet(París, 25 d'octubre de 1838 - Bougival, 3 de juny de 1875) va ser un compositor francès d'òperes.
Òpera escollida, informació sobre una òpera concreta:
EL BARBER DE SEVILLA: Largo al factotum - Rossini
Lletra original:
Largo al factotum della citta.
Largo! La la la la la la la LA!
Presto a bottega che l'alba e gia.
Presto! La la la la la la la LA!
Ah, che bel vivere, che bel piacere (che bel piacere)
per un barbiere di qualita! (di qualita!)
Ah, bravo Figaro!
Bravo, bravissimo!
Bravo! La la la la la la la LA!
Fortunatissimo per verita!
Bravo!
La la la la la la la LA!
Fortunatissimo per verita!
Fortunatissimo per verita!
La la la la, la la la la, la la la la la la la LA!
Pronto a far tutto, la notte e il giorno
sempre d'intorno in giro sta.
Miglior cuccagna per un barbiere,
vita piu nobile, no, non si da.
La la la la la la la la la la la la la!
Rasori e pettini
lancette e forbici,
al mio comando
tutto qui sta.
Rasori e pettini
lancette e forbici,
al mio comando
tutto qui sta.
V'e la risorsa,
poi, de mestiere
colla donnetta... col cavaliere...
colla donnetta... la la li la la la la la
col cavaliere... la la li la la la la la la la LA!!!
Ah, che bel vivere, che bel piacere (che bel piacere)
per un barbiere di qualita! (di qualita!)
Tutti mi chiedono, tutti mi vogliono,
donne, ragazzi, vecchi, fanciulle:
Qua la parruca... Presto la barba...
Qua la sanguigna... Presto il biglietto...
Tutto mi chiedono, tutti mi vogliono,
tutti mi chiedono, tutti mi vogliono,
Qua la parruca, presto la barba, presto il biglietto, ehi!
Figaro... Figaro... Figaro... Figaro...Figaro...
Figaro... Figaro... Figaro... Figaro...Figaro!!!
Lletra traduida:
ARGUMENT:
L'obra està inspirada a Sevilla, a finals del segle XVII. La protagonista de l'òpera és Rosina, una noia jove, rica i orfana. El seu tutor, Bartolo, la té tancada sense deixar-la sortir amb l'esperança de casar-se amb ella algun dia, però Rosina està enamorada del jove compte d'Almaviva. El seu tutor, el barber, intenta enganyar-la de diferents maneres perquè s'enamori d'ell, però Rosina està preparant un casmaent secret amb el compte. El vell tutor, com que no la creu, avança el casment, però el compte se'n assebenta i també l'avança. Finalment, es case Rosina i el compte d'Almaviva.
Alemanya. Richard Wagner.
França. Georges Bizet
Gioacchino Rossini
Importantíssim compositor italià (va néixer el 29-2-1972 i va morir el 13-11-1868) que va ser conegut especialment per les seves òperes, sobretot per les bufes però amb numeroses i determinants aportacions al primer nivell del món de la òpera seria. Tot això el va fer assumir la fama, sobretot per l'òpera italiana en l'estética de principis del segle XIX, gènera que destaca la bellesa de línia melòdica vocal sense oblidar-se dels altres aspectes músicals.
Gioacchino Rossini - Largo al factotum (Hermann Prey)
Giuseppe Fortunino Francesco Verdi (Roncole, 10 d'octubre de 1813 - Milà, 27 de gener de 1901) va ser un compositor d'òpera italià.
Verdi va compondre òpera durant tota la seva vida i va perfeccionar el seu art amb la influència de Rossini, Bellini i Donizetti a través de l'ús de les formes de la gran òpera francesa.
Verdi - Nabucco - Chorus of Hebrew Slaves
Richard Wagner
Richard Wagner va ser un compositor d'òpera, director i teorista musical alemany. Creador del drama musical i renovador del gènere operístic, Wagner va ampliar l'horitzó del teatre líric en establir les bases d'una òpera alemanya, en la qual l'acció dramàtica preval sobre el virtuosisme vocal.
Richard Wagner Der Fliegende Hollander Summ und brumm
Georges Bizet
Georges Bizet(París, 25 d'octubre de 1838 - Bougival, 3 de juny de 1875) va ser un compositor francès d'òperes.
Molt exigent amb si mateix, la seva producció és relativament escassa i compta amb moltes obres inacabades i retirades pel mateix compositor i només recuperades pòstumament, com és el cas de la Simfonia en do major (1855).
Òpera escollida, informació sobre una òpera concreta:
EL BARBER DE SEVILLA: Largo al factotum - Rossini
Lletra original:
Largo al factotum della citta.
Largo! La la la la la la la LA!
Presto a bottega che l'alba e gia.
Presto! La la la la la la la LA!
Ah, che bel vivere, che bel piacere (che bel piacere)
per un barbiere di qualita! (di qualita!)
Ah, bravo Figaro!
Bravo, bravissimo!
Bravo! La la la la la la la LA!
Fortunatissimo per verita!
Bravo!
La la la la la la la LA!
Fortunatissimo per verita!
Fortunatissimo per verita!
La la la la, la la la la, la la la la la la la LA!
Pronto a far tutto, la notte e il giorno
sempre d'intorno in giro sta.
Miglior cuccagna per un barbiere,
vita piu nobile, no, non si da.
La la la la la la la la la la la la la!
Rasori e pettini
lancette e forbici,
al mio comando
tutto qui sta.
Rasori e pettini
lancette e forbici,
al mio comando
tutto qui sta.
V'e la risorsa,
poi, de mestiere
colla donnetta... col cavaliere...
colla donnetta... la la li la la la la la
col cavaliere... la la li la la la la la la la LA!!!
Ah, che bel vivere, che bel piacere (che bel piacere)
per un barbiere di qualita! (di qualita!)
Tutti mi chiedono, tutti mi vogliono,
donne, ragazzi, vecchi, fanciulle:
Qua la parruca... Presto la barba...
Qua la sanguigna... Presto il biglietto...
Tutto mi chiedono, tutti mi vogliono,
tutti mi chiedono, tutti mi vogliono,
Qua la parruca, presto la barba, presto il biglietto, ehi!
Figaro... Figaro... Figaro... Figaro...Figaro...
Figaro... Figaro... Figaro... Figaro...Figaro!!!
Lletra traduida:
La ran la lera, la ran la la. La ran la lera, la ran la la.
¡Dejen paso al factótum de la ciudad, dejen paso!
¡La ran la, la ran la, la ran la, la!
Rápido, a la tienda, que ya es de día, rápido!
La ran la, la ran la, la ran la, la.
¡Ah, que vida más hermosa, qué gran placer,
para un barbero de calidad, ¡de calidad!
¡Ah, bravo, Fígaro, bravo, bravísimo, bravo!
La ran la, la ran la, la ran la, la.
¡Afortunadísimo eres en verdad!
La ran la, la ran la, la ran la, la.
Dispuesto para hacer de todo, de noche y de día,
va de un lado para otro,
Mejor ganga para un barbero ni vida más noble, no la hay, no.
La, la ran la, la ran la, la ran la.
Navajas y peines, bisturíes y tijeras a mis órdenes todos están,
tengo recursos, además de oficio, con la joven, con el caballero.
¡Ah, que vida más hermosa, qué gran placer, qué gran placer,
para un barbero de calidad, de calidad!
Todos me llaman, me solicitan, mujeres, muchachos, viejos y niñas.
Trae la peluca... rápido, la barba... Trae las sanguijuelas, pronto, esta carta.
¡Fígaro, Fígaro, Fígaro, Fígaro!
¡Ay de mí, ay de mí! ¡Qué furia! ¡Ay de mí! ¡Ay, qué multitud!
¡De uno en uno, por caridad!
¡Fígaro! ¡Estoy aquí! ¡Eh, Fígaro! ¡Estoy aquí!
¡Fígaro acá, Fígaro allá, Fígaro acá, Fígaro allá,
Fígaro arriba, Fígaro abajo, Fígaro arriba, Fígaro abajo!
Rápido, rapidísimo, soy como el rayo,
¡soy el factótum de la ciudad, de la ciudad!
¡Ah, bravo Fígaro, bravo, bravísimo!
A ti fortuna, a ti fortuna, a ti fortuna jamás te faltará.
La, la ran la, la ran la, la ran.
¡A ti fortuna, a ti fortuna, a ti fortuna jamás te faltará!
¡Soy el factótum de la ciudad!
¡Ah, ah! ¡Qué buena vida! Cansarme poco, divertirme bastante,
y tener en el bolsillo siempre algún doblón.
Como fruto de mi reputación.
Pues sí: sin Fígaro no se casa en Sevilla una muchacha;
a mí la viuda recurre para lograr marido; yo,
con la excusa del peinado de cada día o con la guitarra
con el favor de la noche, a todos, honestamente,
y no lo digo por presumir, me preocupo por complacer.
¡Ah, qué vida, qué vida! ¡Oh, qué oficio! ¡Ánimo, rápido, a la tienda!
ARGUMENT:
L'obra està inspirada a Sevilla, a finals del segle XVII. La protagonista de l'òpera és Rosina, una noia jove, rica i orfana. El seu tutor, Bartolo, la té tancada sense deixar-la sortir amb l'esperança de casar-se amb ella algun dia, però Rosina està enamorada del jove compte d'Almaviva. El seu tutor, el barber, intenta enganyar-la de diferents maneres perquè s'enamori d'ell, però Rosina està preparant un casmaent secret amb el compte. El vell tutor, com que no la creu, avança el casment, però el compte se'n assebenta i també l'avança. Finalment, es case Rosina i el compte d'Almaviva.
diumenge, 20 de setembre del 2009
LA MÚSICA OCCIDENTAL EN EL TEMPS
Aquest és un petit esquema sobre la música occidental en el temps.
EDAT MITJANA. (any 476, Caiguda de l'imperi Romà fins a principis del segle XV)
EL RENAIXEMENT. (segles XV i XVI)
EDAT MITJANA. (any 476, Caiguda de l'imperi Romà fins a principis del segle XV)
- Compositors: Anònims, Cant gregorià i Trobadors i Joglars.
- Característiques socials: Hi ha una estructura piramidal en el poder polític, ens trobem en plena època feudal.
- Característiques musicals: L’inici de la polífonia i la importància de l’Organum.
EL RENAIXEMENT. (segles XV i XVI)
- Compositors: Tomás Luis de Vitoria, Juan de la Encina.
- Característiques socials: És una època d'avenços i descobriments on l'home es mira el passat; un fet rellevant és l'invenció de l'impremta.
- Característiques musicals: Es desenvolupa la polifonia, i predomina la música vocal.
Audicions. Hoy comamos y bebamos de Juan de la Encina.
EL BARROC. (1600 - 1750)
- Compositors: J. S. Bach, A. Vivaldi, G. F. Haendel, J. Pachelbel.
- Característiques socials: Inici de la polifonia.
- Característiques musicals: La fuga, neix l'òpera i sorgeix la figura del castrat.
Audicions. Concert de Brandemua de Bach, la 5na simfonia de Bethoveen i l'Aleluia de Haendel.
EL CLASSICISME. (de l'any 1750 a principis del segle XIX)
- Compositors: W. A. Mozart i J. Haydn.
- Característiques socials: Es creu que la raó està per sobre dels sentiments, i per primer cop els compositors començen a viure de la seva música.
- Característiques musicals: Equilibri formal, la sonata.
Audicions. Serenata nocturna de Mozart, Papageno i Papagena de Mozart.
EL ROMANTICISME. (segle XIX)
- Compositors: L. V. Beethoven, R. Wagner, G. Verdi i F. Chopin
- Característiques socials: Els sentiments i les intuïcions prenen importància.
- Característiques musicals: Es desenvolupa l'orquestra.
Audicions. Nabuco de Verdi.
dimecres, 16 de setembre del 2009
Presentació
Sóc la Mar i aquest és el bloc que faré servir durant aquest curs per a l'optativa de música.
Aqui teniu un video de una canço que m'agrada:
Es diu 1234 i és de Plain White T's. M'agrada perquè és tranquila i la lletra és molt bonica.
Aqui teniu un video de una canço que m'agrada:
Es diu 1234 i és de Plain White T's. M'agrada perquè és tranquila i la lletra és molt bonica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)