MÚSICA 4rt. (maar)
divendres, 11 de juny del 2010
dimarts, 27 d’abril del 2010
dimarts, 16 de febrer del 2010
dilluns, 15 de febrer del 2010
PIANO vs CLAVICÈMBAL
PIANO
El piano és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional, i segons la classificació de Hornbostel-Sachs, és un cordòfon simple. El músic que toca el piano rep el nom de pianista.
El piano està compost per una caixa de ressonància i un teclat de 88 tecles, aproximadament unes 7 octaves, encara que pot variar segons models i èpoques. Les tecles accionen un mecanisme de martellets folrats de feltre que colpegen les cordes d'acer, fent que aquestes emetin un so. Les vibracions es transmeten a través dels ponts a la taula harmònica, que els amplifica. Està format per un arpa cromàtica de cordes múltiples, accionada per un mecanisme de percussió indirecta, a la qual se li han afegit apagadorss. També hi ha uns pedals que serveixen per a modificar el so.
CLAVICEMBAL
El clavicèmbal o clavecí és un instrument musical de teclat de cordes polsades (a diferència del piano o el clavicordi, que són de cordes percudides). La família del clavicèmbal també inclou els instruments més petits coneguts com virginal i espineta. Aquesta família d'instruments possiblement s'originà quan es començà a adjuntar un teclat a l'extrem d'un saltiri.
El piano és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional, i segons la classificació de Hornbostel-Sachs, és un cordòfon simple. El músic que toca el piano rep el nom de pianista.
El piano està compost per una caixa de ressonància i un teclat de 88 tecles, aproximadament unes 7 octaves, encara que pot variar segons models i èpoques. Les tecles accionen un mecanisme de martellets folrats de feltre que colpegen les cordes d'acer, fent que aquestes emetin un so. Les vibracions es transmeten a través dels ponts a la taula harmònica, que els amplifica. Està format per un arpa cromàtica de cordes múltiples, accionada per un mecanisme de percussió indirecta, a la qual se li han afegit apagadorss. També hi ha uns pedals que serveixen per a modificar el so.
CLAVICEMBAL
El clavicèmbal o clavecí és un instrument musical de teclat de cordes polsades (a diferència del piano o el clavicordi, que són de cordes percudides). La família del clavicèmbal també inclou els instruments més petits coneguts com virginal i espineta. Aquesta família d'instruments possiblement s'originà quan es començà a adjuntar un teclat a l'extrem d'un saltiri.
dilluns, 8 de febrer del 2010
dimarts, 15 de desembre del 2009
15 cançons del Top Classica
BARROC
PACHELBEL - Canon en re major (1680).
VIVALDI - Les quatre estacions (1723) - La primavera.
BACH - Concert per dos violins, BWV 1043 (1723) - 1er moviment
CLASSICISME
BEETHOVEN - 9º Simfonia (1824)
BEETHOVEN - Sonata per a piano nº14, op.27, nº2 "Clar de lluna" (1801)
MOZART - La flauta mágica (1791) - Queen of the Night's Aria
MOZART - Réquiem, K 626 (1791) - Dies Irae
ROMANTICISME/MÚSICA NACIONALISTA
TCHAIKOVSKY - El llac dels cignes (1876) - Dansa dels petits cignes
GRIEG - Peer Gynt (1875) - Dansa Anitras
VERDI - Nabucco (1842) - Va, pensiero
WAGNER - Tristan i Isolda (1859) - Obertura
ELGAR - Concert per violoncel, opus 85 (1919)
NEOCLASSICISME
ORFF - Carmina Burana (1973) - Oh Fortuna
VAUGHAN WILLIAMS - English Folk Song Suite (1923)
CONTEMORANI
SHORE - El senyor dels anells (2001)
*http://www.epdlp.com/topclasica.php
PACHELBEL - Canon en re major (1680).
VIVALDI - Les quatre estacions (1723) - La primavera.
BACH - Concert per dos violins, BWV 1043 (1723) - 1er moviment
CLASSICISME
BEETHOVEN - 9º Simfonia (1824)
BEETHOVEN - Sonata per a piano nº14, op.27, nº2 "Clar de lluna" (1801)
MOZART - La flauta mágica (1791) - Queen of the Night's Aria
MOZART - Réquiem, K 626 (1791) - Dies Irae
ROMANTICISME/MÚSICA NACIONALISTA
TCHAIKOVSKY - El llac dels cignes (1876) - Dansa dels petits cignes
GRIEG - Peer Gynt (1875) - Dansa Anitras
VERDI - Nabucco (1842) - Va, pensiero
WAGNER - Tristan i Isolda (1859) - Obertura
ELGAR - Concert per violoncel, opus 85 (1919)
NEOCLASSICISME
ORFF - Carmina Burana (1973) - Oh Fortuna
VAUGHAN WILLIAMS - English Folk Song Suite (1923)
CONTEMORANI
SHORE - El senyor dels anells (2001)
*http://www.epdlp.com/topclasica.php
dilluns, 14 de desembre del 2009
Oh fortuna - Carmina Burana
Lletra llatina del fragment Oh fortuna traduida al castellà:
Oh Fortuna,
como la luna
variable de estado,
siempre creciendo
o decreciendo;
oh vida detestable,
ahora la oprime
después la cuida
con un juego, a la fuerza de la mente
a la pobreza
al poder
disuelve como a un hielo
Suerte, inmensa
y vacía
eres tu, rueda inestable
manteniéndote mala
la salud es vana
siempre se puede perder;
cubierta de sombras
y de velos
también a mi me brillas;
ahora en el juego,
la espalda desnuda
llevo, por tu villanía.
La suerte de la salud
y de la virtud
me es ahora contraria;
está conduciendo
y lastrando
siempre compulsiva.
En esta hora,
sin tardanza,
amarrense las cintas con el corazón,
porque por la fortuna
derriba al fuerte,
lloren todos conmigo.
Oh Fortuna,
como la luna
variable de estado,
siempre creciendo
o decreciendo;
oh vida detestable,
ahora la oprime
después la cuida
con un juego, a la fuerza de la mente
a la pobreza
al poder
disuelve como a un hielo
Suerte, inmensa
y vacía
eres tu, rueda inestable
manteniéndote mala
la salud es vana
siempre se puede perder;
cubierta de sombras
y de velos
también a mi me brillas;
ahora en el juego,
la espalda desnuda
llevo, por tu villanía.
La suerte de la salud
y de la virtud
me es ahora contraria;
está conduciendo
y lastrando
siempre compulsiva.
En esta hora,
sin tardanza,
amarrense las cintas con el corazón,
porque por la fortuna
derriba al fuerte,
lloren todos conmigo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)