TREBALL SOBRE LA MÚSICA POP

http://treballmusicapop.blogspot.com/

Green Sleves

Aquesta és una versió en lam.





Aquesta és la versió original.

Composició dues veus

PIANO vs CLAVICÈMBAL

PIANO
El piano és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional, i segons la classificació de Hornbostel-Sachs, és un cordòfon simple. El músic que toca el piano rep el nom de pianista.

El piano està compost per una caixa de ressonància i un teclat de 88 tecles, aproximadament unes 7 octaves, encara que pot variar segons models i èpoques. Les tecles accionen un mecanisme de martellets folrats de feltre que colpegen les cordes d'acer, fent que aquestes emetin un so. Les vibracions es transmeten a través dels ponts a la taula harmònica, que els amplifica. Està format per un arpa cromàtica de cordes múltiples, accionada per un mecanisme de percussió indirecta, a la qual se li han afegit apagadorss. També hi ha uns pedals que serveixen per a modificar el so.




CLAVICEMBAL

El clavicèmbal o clavecí és un instrument musical de teclat de cordes polsades (a diferència del piano o el clavicordi, que són de cordes percudides). La família del clavicèmbal també inclou els instruments més petits coneguts com virginal i espineta. Aquesta família d'instruments possiblement s'originà quan es començà a adjuntar un teclat a l'extrem d'un saltiri.

Futurisme i Dodecafonia

15 cançons del Top Classica

BARROC
PACHELBEL - Canon en re major (1680).
VIVALDI - Les quatre estacions (1723) - La primavera.
BACH - Concert per dos violins, BWV 1043 (1723) - 1er moviment

CLASSICISME
BEETHOVEN - 9º Simfonia (1824)
BEETHOVEN - Sonata per a piano nº14, op.27, nº2 "Clar de lluna" (1801)
MOZART - La flauta mágica (1791) - Queen of the Night's Aria
MOZART - Réquiem, K 626 (1791) - Dies Irae

ROMANTICISME/MÚSICA NACIONALISTA
TCHAIKOVSKY - El llac dels cignes (1876) - Dansa dels petits cignes
GRIEG - Peer Gynt (1875) - Dansa Anitras
VERDI - Nabucco (1842) - Va, pensiero
WAGNER - Tristan i Isolda (1859) - Obertura
ELGAR - Concert per violoncel, opus 85 (1919)

NEOCLASSICISME
ORFF - Carmina Burana (1973) - Oh Fortuna
VAUGHAN WILLIAMS - English Folk Song Suite (1923)

CONTEMORANI
SHORE - El senyor dels anells (2001)


*http://www.epdlp.com/topclasica.php

Oh fortuna - Carmina Burana

Lletra llatina del fragment Oh fortuna traduida al castellà:
Oh Fortuna,
como la luna
variable de estado,
siempre creciendo
o decreciendo;
oh vida detestable,
ahora la oprime
después la cuida
con un juego, a la fuerza de la mente
a la pobreza
al poder
disuelve como a un hielo


Suerte, inmensa
y vacía
eres tu, rueda inestable
manteniéndote mala
la salud es vana
siempre se puede perder;
cubierta de sombras
y de velos
también a mi me brillas;
ahora en el juego,
la espalda desnuda
llevo, por tu villanía.


La suerte de la salud
y de la virtud
me es ahora contraria;
está conduciendo
y lastrando
siempre compulsiva.
En esta hora,
sin tardanza,
amarrense las cintas con el corazón,
porque por la fortuna
derriba al fuerte,
lloren todos conmigo.